Barrio Gótico

Empezando el itinerario en Plaza Cataluña, encontramos una estatua llamada Mercurio o Hermes. La estatua no la hemos podido divisar bien ya que estaba tapada por una obra de la Caja Madrid pero lo hemos podido reconocer por el sombrero que lleva y el brazo levantado señalando hacia arriba.

Una vez hemos identificado la estatua de la Plaza Cataluña, nos hemos dirigido hacia el barrio Gótico, que recibe este nombre porque es uno de los barrios más antiguos de Barcelona y conserva edificaciones, estatuas, etc., muy antiguas e incluso un trozo de la antigua muralla de Barcelona.

Más tarde nos hemos dirigido hacia la esquina con las Ramblas que queda a banda de mar y a la derecha encontramos una escultura dedicada a Francesc Macià, que fue un político español, primer presidente de la Generalitat de Catalunya (1931-1933) durante la II República, uno de los máximos representantes del nacionalismo catalán de izquierda. En su representación de la Plaza Cataluña, se encuentra una placa con el siguiente inscripción: “Essent president de la Generalitat de Catalunya el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley, fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991”.

Después, yendo hacia la derecha, al lado de Hard Rock Café hemos encontrado una calle muy pequeña que aunque no lo parezca tiene salida. El nombre de la plaza que hemos encontrado es Ramón Amadeu, que era un Escultor español que se dedicó con preferencia a las figuras para belenes, de aire popular y sencillo realismo. Algunas de las muestras de su obra se conservan en los museos e iglesias de Barcelona, Jaén y Segovia. Vivió desde el año 1745 hasta el día de su muerte que llegó en el año 1821.

Justo delante de esta placita nos encontramos la iglesia de Santa Anna, que tiene un claustro pequeño, que más bien parece un patio con mucha vegetación, tanto árboles como arbustos rodeados por hileras de plantas que forman cuadriláteros y en su interior se encuentra un pozo.

Más tarde, nos dirigimos hacia la calle Bertrellans, a la cual se llega pasando por debajo de la arcada de la calle Santa Anna. En esta calle encontramos siete farolas que estan fijadas en las fachadas de las casas y tiendas que se encuentran en ella.

Siguiendo esta misma calle hemos dado con la plaza de la Villa de Madrid en la que vale la pena observar los restos de necrópolis romana que bordeaba el camino de entrada a la ciudad anteriormente.

Barrio Gótico

Atravesando la arcada de la calle Montjuïc del Bisbe, llegaréis a la plaza Garriga i Bachs. En esta plaza se encuentra el monumento a los héroes de 1809 del escultor Josep Llimona que representa representa a cinco mártires que fueron ejecutados después de la insurrección contra las tropas francesas. 

La placa que encontramos debajo de este monumento dice así:  El P. Juan Callifa, Dr. Joaquin Pou, D. Juan Massana, D. Salvador Aulet, D. Jose Navarro, D. Pedro Lastortas D. Julian Portet y D. Ramon Mas sacrificaron su vida por Dios, por la patria y por el rey. La ciudad agradecida enaltece aquí perpetuamente su memoria. MCMXXIX (1929). 

Atravesando el puente gótico que hay a la derecha de la calle del Bisbe se llega al palacio de la Generalitat. Este puente conecta el palacio de la Generalitat con la plaza Sant felip Neri  

A la izquierda empieza la calle de la pietat donde se encuentra una placa en la que hay escrito: Nacido en el corazón de Barcelona ha recibido homenaje de la ciudad de toda Cataluña. Las corporaciones artísticas se complacen en recordarlo. MCMXXXV(1935). En esta calle hay una catedral gótica en cuyo tímpano hay representada la muerte de Cristo, cuando su madre, María, sostiene su cuerpo en su falda.

Al girar a la derecha encontramos la casa dels canonges (casa de los canónigos) que se llama así porque allí habitaron unos canónigos (Sacerdotes que forman parte del cabildo de una catedral). Girando otra vez a la derecha encontramos la calle Paradís. En el fondo de esta calle se encuentran los restos de un antiguo templo romano, Temple d’August, que fue construido a finales del siglo I a.C.

 Actualmente, en este edificio se encuentra el local del centro excursionista de Cataluña. Si volvemos a la calle de la Pietat, a mano derecha veremos un casal grande llamado Palau del Lloctinent. Un lloctinent o lugarteniente en castellano es una persona que es segundo cerca de un cabo, de un superior, y que puede ocupar su lugar, ejercer su autoridad, en caso de ausencia de éste. Hasta el año 1994 esta era la sede del Archivo de la Corona de Aragón.

Resiguiendo el edificio, acabaremos en la Plaça del Rei alrededor de la cual se encuentran algunos edificios medievales como: el Palau Reial, el Saló del Tinell, la Capella de Santa Àgata i el Museu d’Història de la ciudad. El Saló del Tinell era el salón de bailes del Palau Reial, fue construido entre los años 1359 y 1370 por orden del rey Pere el Cerimoniós (Pedro el Ceremonioso).Se dice que en este salón fue donde se recibió a Colon después de su vuelta de América.

La otra calle que conecta a la Plaça del Rei es la calle del Veguer. Un veguer era, en el Principado de Cataluña y en Mallorca, la autoridad delegada de la corona o de una baronía en una demarcación, con jurisdicción gubernativa, judicial y administrativa, el cargo tuvo su origen en el primitivo de vicario, equivalente a sustituto, lugarteniente o representante y una veguería era cada una de las nueve agrupaciones supra comarcales en que ha sido distribuido el territorio de Cataluña a partir de los años treinta del siglo XX. Esta calle nos dejará a la bajada de la Llibreteria, subiendo un poco a mano derecha llegaremos al corazón político de Cataluña, la Plaça de Sant Jaume. La expresión corazón político viene a decir que allí se lleva a cabo grtan parte de la actividad política de Cataluña.

Esta plaza es el cruze de los antiguos Cardo y Decumanus, las calles principales de las ciudades romanas. El Cardo era la calle más importante e iba de norte a sud, corresponde a las actuales Llibreteria y calle del Call. El Decumanus corresponde a las calles del Bisbe y de la Ciutat. Aquí se encontraba el Forum de la antigua Barcino, su centro político, religioso y administrativo. Actualmente en esta plaza se encuentra la Generalitat de Catalunya y el ayuntamiento de Barcelona. En la fachada del edificio de la Generalitat se encuentra una escultura de Sant Jordi, ya que él es el patrón de Cataluña.

L'Eixample

Avui, dilluns 6 de Juny de 2011, hem quedat tot el grup a la parada d’autobús a les 7:35h. i  hem agafat el 67 fins a la casa Batlló on havíem quedat amb els professors a les 8:30h. Vam estar donant voltes, buscant informació i fent fotografies fins les 11:45h perquè en aquell moment quedàvem amb els professors que ens esperaven per fer una visita a la Pedrera a les 12:00h. En acabar la visita, vam agafar el Metro per anar a la Sagrada Família i vam tornar a casa.

L'Eixample

L'abril de 1859 l'Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona. El Pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; els successius canvis a les illes de cases fan que a l'Eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original.
El Pla Cerdà proposava construir en l'Eixample unes construccions quadriculades anomenades popularment illes. Aquestes quadrícules no tenien quatre costats, sinó que a les cantonades havien endinsat els angles 45º, per millorar la visibilitat de les persones i els vehicles que circulessin per l'Eixample. En aquest pla també es deia que l'interior de les edificacions havien de ser zones verdes accessibles per a tothom.

El Pla Cerdà de 1859 preveia una amplada de carrers de 20 metres i contemplava que només es construïssin dos costats de cada illa. L'alçada màxima dels edificis era de 16 metres, equivalent a una casa de quatre plantes. El pla contenia un mercat cada 900 metres, un parc cada 1.500, tres hospitals, un escorxador, un cementiri, un bosc i 31 esglésies. Les grans indústries serien situades a prop dels dos rius i les petites i mitjanes serien distribuïdes al llarg de la ciutat. 

A continuació us mostrarem una fotografia del trapezi format per l’Avinguda Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via i us direm les seves mides, tant el perímetre com la seva àrea total.

Perímetre: 3453,90 m. Àrea: 710060,87 m²

Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista. La Rajoleta, és la fàbrica on moltes de les rajoles que hem trobat en aquest itinerari, han estat construides. Va estar creada per els arquitectes modernistes Pujol i Bausis, a Can Tintorer, per això també es pot dir que és la fàbrica de Pujol i Bausis. Els arquitectes modernistes que van utilitzar les rajoles de la fàbrica per a les seves obres van ser, Antoni Gaudí i Lluís Domènech. Els edificis com el Parc Güell (trencadises), Casa Atmatller, al Palau de la música, a la Casa Lleó i Morera i a la Casa de les Punxes són decorats amb rajoles dels arquitectes corresponents. Aquesta fàbrica es va crear el 12 de Juliol de 1858, aquí en Joan Terrada i Màrius Gourde es van associar per fer una ‘fàbrica de maons’. Entre els anys 1879 i 1875, la família Pujol va començar a dirigir-la desprès d’haver estat molt tems inactiva. Jaume Pujol va ser qui va prendre el mànec de la fàbrica al 1874. I al 1876 n'és propietari totalment amb l'ajuda del seu fill. Durant el període modernista continua, aquí es on canvia el nom i es passa a dir ‘La Rajoleta’, que fou tancada cap al segle XX.

Casa Batlló

Casa Ametller

Casa Lleó i Morera

Els primers orígens de l'arquitectura Modernista a Catalunya, se situen en la nova Escola Provincial d'Arquitectura, inaugurada a Barcelona l’any 1871 i dirigida per l’arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897). Abans de la fundació d’aquesta escola, les tendències que culminaren en el Modernisme  estaven ja presents en l’obra d’arquitectes com Josep Domènech i Estapà que no va poder evitar les influències d’aquest estil. El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d’una arquitectura nacional", publicat en la revista "La Renaixença", assenyala el camí per aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caràcter nacional català. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier i Villavecchia, Rubió i Bellver i un gran grup d’excel·lents arquitectes catalans varen omplir Catalunya d’una gran quantitat d’edificis meravellosos. Utilitzant els materials tradicionals com el maó i nous (en aquella època) materials com el ferro, i complien característiques com tots els aspectes de la decoració interior, formaven un bloc que assolí una extraordinària rellevància, la inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central, l'ús de la línia corbada i l'asimetria, una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, etc. Els arquitectes modernistes catalans van desenvolupar noves tecnologies (veure les golfes i balcons de La Pedrera, les golfes de Bellesguard, el Palau de la Música, o com a edificació posterior el interior dels cellers de Pinell de Brai- exemples de fins a on podien arribar les noves tecnologies constructives fetes amb maó o l’ornamentació feta en ferro. Malgrat tot, el Modernisme és un estil sobretot orientat a un gran desenvolupament de la decoració tant a les façanes com en els interiors.

Ara ens dirigim cap a L'Illa de la discòrdia que és situada a Passeig de Gràcia i rep aquest nom perquè en ella hi trobem tres de les edificacions dels millors arquitectes de la Barcelona Modernista. Les famoses edificacions són la Casa Lleó i Morera, de Lluis Domènech i Montaner, que fou construida entre els anys 1902 i 1906, la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch, que fou construida entre els anys 1890 i 1900 i la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí, construida entre els anys 1904 i 1906.

L'Eixample

El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants, a més d'un aparador de destacades obres de l'arquitectura modernista a la ciutat, com les obres de Gaudí  i Domènec i Montener, declarades Patrimoni de la Humanitat.

Las façanes d'aquestes cases son molt més vistoses, amb més corbes i molt més decorades, ja que disposen de rajoles a la façana, i les seves formes són abstractes.

    

Aquesta es una fotografia que fa referencia a els herois de la mitologia grega matadors de dracs.

Aquest es un heroi molt conegut anomenat Sant Jordi, en aquesta foto està matant el drac.

Un dibuix d'un dels fanals del passeig de Gràcia, que són coneguts per les seva forma, i els seus detalls.

A dalt de la casa Batlló i trobem la representació d'un drac. Anant pel carrer Consell de Cent anem cap al carrer de Pau Claris, abans d'arribar al carrer Diputació, trobem el passatge Permanyer. En aquest passatge si troben cases amb una aire angleses,amb elements clàssics. 

Travessant aquest passatge arribem al carrer Roger de Llúria, el creuem en el numero 56 trobarem l'entrada que ens permetrà visitar l'interior d'una illa de cases de l'Eixample. Entrem i trobarem un jardí anomenat Jardins de la Torre de les Aigües. En aquest jardins i trobem una torre l'ho suficient ment gran com per garantitzar que tota la zona tingues aigua potable.Va ser construïda per el arquitecte Josep Oriol Mestres. Les condicions de vida de les persones que vivien en les cases de l'interior  de les illes eren millors perquè tenien l'aigua molt aprop i no els i costava tan de que arribes a les cases.

L'Eixample

L’església de la puríssima concepció és una de les més notables joies de l’art gòtic a Barcelona. Aquest temple pertanyia a l’antiquíssim Monestir de Jonqueras, fundat en el segle XIII i estava situat a l’actual carrer Junqueras però quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van decretar la demolició del monestir. Velant per que aquell tresor artístic no desapareixes, es va aconseguir que el traslladessin pedra a pedra a la seva ubicació actual, carrer Aragó 299 Barcelona l’any 1869.

A l'avinguda Diagonal, al número 373 s’hi troba la casa del Baró de Quadras,  un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906.

La casa Terrades o casa de les punxes és un edifici modernista construït l'any 1905 per Josep Puig i Cadafalch, va ser construïda per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. La seva característica més important són les seves sis torres acabades amb una mena d'agulles cilíndriques, d'aquí ve el nom popular de casa de les punxes. Aquest edifici està situat entre dos carrers importants de  Barcelona (la Avinguda Diagonal i el Carrer Rosselló)

La pedrera o casa Milà, és un edifici de 1323m2 per planta format per un entresòl (on habitaven els Milà, quatre pisos superiors (dividits en quatre habitatges cadascun) i unes golfes. Està situat al passeig de Gràcia, i s'hi pot arribar en metro (línies 3 i 5 parant a passeig de gràcia o Diagonal) o en autobús (7, 16, 17, 22, 24, 28) allà ens hem reunit tots els grups a les 11:45 per fer-hi una visita guiada un quart d’hora més tard. En aquesta visita ens han explicat que aquesta edificació va ser construïda per Antoni Gaudí, un dels arquitectes més importants del modernisme català, entre els anys 1906 i 1912 per a la família Milà. És una casa un tant peculiar ja que, si ens fixem en les seves façanes, no hi trobarem cap línia recta, això és així perquè amb aquestes formes ondulades, Gaudí va intentar simular les onades del mar i a la vegada jugar amb les diferents ombres que s’hi podrien veure al llarg del dia. També els balcons tenen formes relacionades amb el mar, en aquest cas d’algues i plantes marines. Dins de l’edifici, en els patis interiors, Gaudí també intenta jugar amb la llum i l’ombra pintant la part més baixa de les parets (on hi arriba menys llum) amb colors més vius i posant-hi unes finestres més grans i a la part més alta, on els colors són més apagats ja que hi arriba molta més llum, hi posà unes finestres més petites. També va ser un gran innovador perquè va decidir no posar parets mestres sinó columnes, així les cases tindrien més espai i el lloc on col·locar les parets seria a l'elecció dels compradors. Aquesta obra va ser molt criticada per el poble per ser molt estranya, ja que tothom estava acostumat a edificis amb formes geomètriques, i en aquest amb prou feines s'hi poden trobar tres, algunes columnes cilíndriques dels patis interiors, les rajoles del voltant de la casa que tenen forma hexagonal i els arcs catenaris que es troben a les golfes. Es va arribar a dir que acabaria sent un aparcament de zepelins, també el nom de pedrera, va ser un malnom inventat pels ciutadans que no trobaven normal aquell edifici.

Actualment en aquest edifici s'hi pot visitar:

• una sala d'exposicions temporals
• un auditori
• alguns apartaments decorats com aquella època
• una exposició sobre Antoni Gaudí a les golfes
• el terrat amb les seves corresponents xemeneies i figures.

Antoni Gaudí té moltes altres obres importants apart d'aquesta com per exemple la Sagrada Família, el parc Güell, la casa Batlló i moltes altres no tant conegudes. Aquest gran arquitecte va néixer el 25 de juny de 1852, de nen va tenir un problema reumàtic que el va acompanyar tota la vida, va faltar a moltes classes i no podia jugar com un nen normal i això va fer que es passés molt més temps observant la natura, els animals i les plantes. Es va traslladar de Reus, el seu poble natal, a Barcelona per estudiar arquitectura allà i en 1878 va aconseguir el títol d'arquitecte i va començar a treballar en projectes com els fanals de la plaça reial. Entre els anys 1883-1890 va començar a utilitzar de manera lliure els estils musulmà, gòtic i barroc fins que va aconseguir un estil propi i personal amb el que va construir autèntiques obres d'art. Va seguir dissenyant fins als seus 74 anys, quan el dia 10 de juny de 1926 va morir atropellat per un tramvia.

L'Eixample

Anant cap a La Sagrada Família és una de les obres mes importats de Gaudí. Esta situada al carrer Mallorca. La història de la Sagrada Família: L'any 1866 Josep Maria Bocadella i Verdaguer funda l'Associació Espiritual de Devot de Sant Josep. L'any 1874 promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. L'any 1882consegueixen un terreny gracies als donatius. Gaudí proposa una església de grans dimensions amb planta de creu llatina i torre de grans alçaria. El 1892 comença a fer la façana del Naixement. El 1909 construeixen les Escoles Provisional de la Sagrada Família. El 1911 projecte de la façana de la passió. El 1925 s'acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement dedicada a Sant Bernabé. El 1926 mort de Gaudí. El 1930 s'acaben els campanars de la façana del Naixement. El 1933 s'enllesteix el portal de la Fe i el xipre central. El 1936 -uns revolucionaris de la Guerra Civil incendien la cripta, cremen les escoles i destrueixen l'obrador. Entre el 1939 i 1940 restauració de la cripta cremada i recompon moltes maquetes. El 1961 s'instal·la un museu per explicar els aspectes històrics, tècnics, artístics i simbòlics del temple. A partir del 1978 es fan els fonaments de la nau i el creuer, s'aixequen les façanes de la nau principal i transseptes. El 2000 es construeixen les voltes de la nau central i les transseptes. També comencen els fonaments de la façana de la Glòria. El 2001 es completa el finestral central de la façana de la passió i es col·loca un vitrall dedicat a la resurrecció. El 2006 es construeix la façana de la Glòria. La Sagrada Família té quatre façanes. Una és la façana del  Naixement representa el naixement, l’infància i l'adolescència de Jesús. La façana de la Glòria representa la situació de l'home dins l'ordre general de la creació: el seu origen, la seva problemàtica, els camins que ha de seguir i la fi. La façana de la Passió representa el dolor, el sacrifici i la mort. La façana de l' Absis representa el acordament del principi i final de la vida. L'escultor és un japones, el seu nom és Etsuro Sotoo.