L'Eixample

L'abril de 1859 l'Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona. El Pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; els successius canvis a les illes de cases fan que a l'Eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original.
El Pla Cerdà proposava construir en l'Eixample unes construccions quadriculades anomenades popularment illes. Aquestes quadrícules no tenien quatre costats, sinó que a les cantonades havien endinsat els angles 45º, per millorar la visibilitat de les persones i els vehicles que circulessin per l'Eixample. En aquest pla també es deia que l'interior de les edificacions havien de ser zones verdes accessibles per a tothom.

El Pla Cerdà de 1859 preveia una amplada de carrers de 20 metres i contemplava que només es construïssin dos costats de cada illa. L'alçada màxima dels edificis era de 16 metres, equivalent a una casa de quatre plantes. El pla contenia un mercat cada 900 metres, un parc cada 1.500, tres hospitals, un escorxador, un cementiri, un bosc i 31 esglésies. Les grans indústries serien situades a prop dels dos rius i les petites i mitjanes serien distribuïdes al llarg de la ciutat. 

A continuació us mostrarem una fotografia del trapezi format per l’Avinguda Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via i us direm les seves mides, tant el perímetre com la seva àrea total.

Perímetre: 3453,90 m. Àrea: 710060,87 m²

Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista. La Rajoleta, és la fàbrica on moltes de les rajoles que hem trobat en aquest itinerari, han estat construides. Va estar creada per els arquitectes modernistes Pujol i Bausis, a Can Tintorer, per això també es pot dir que és la fàbrica de Pujol i Bausis. Els arquitectes modernistes que van utilitzar les rajoles de la fàbrica per a les seves obres van ser, Antoni Gaudí i Lluís Domènech. Els edificis com el Parc Güell (trencadises), Casa Atmatller, al Palau de la música, a la Casa Lleó i Morera i a la Casa de les Punxes són decorats amb rajoles dels arquitectes corresponents. Aquesta fàbrica es va crear el 12 de Juliol de 1858, aquí en Joan Terrada i Màrius Gourde es van associar per fer una ‘fàbrica de maons’. Entre els anys 1879 i 1875, la família Pujol va començar a dirigir-la desprès d’haver estat molt tems inactiva. Jaume Pujol va ser qui va prendre el mànec de la fàbrica al 1874. I al 1876 n'és propietari totalment amb l'ajuda del seu fill. Durant el període modernista continua, aquí es on canvia el nom i es passa a dir ‘La Rajoleta’, que fou tancada cap al segle XX.

Casa Batlló

Casa Ametller

Casa Lleó i Morera

Els primers orígens de l'arquitectura Modernista a Catalunya, se situen en la nova Escola Provincial d'Arquitectura, inaugurada a Barcelona l’any 1871 i dirigida per l’arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897). Abans de la fundació d’aquesta escola, les tendències que culminaren en el Modernisme  estaven ja presents en l’obra d’arquitectes com Josep Domènech i Estapà que no va poder evitar les influències d’aquest estil. El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d’una arquitectura nacional", publicat en la revista "La Renaixença", assenyala el camí per aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caràcter nacional català. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier i Villavecchia, Rubió i Bellver i un gran grup d’excel·lents arquitectes catalans varen omplir Catalunya d’una gran quantitat d’edificis meravellosos. Utilitzant els materials tradicionals com el maó i nous (en aquella època) materials com el ferro, i complien característiques com tots els aspectes de la decoració interior, formaven un bloc que assolí una extraordinària rellevància, la inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central, l'ús de la línia corbada i l'asimetria, una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, etc. Els arquitectes modernistes catalans van desenvolupar noves tecnologies (veure les golfes i balcons de La Pedrera, les golfes de Bellesguard, el Palau de la Música, o com a edificació posterior el interior dels cellers de Pinell de Brai- exemples de fins a on podien arribar les noves tecnologies constructives fetes amb maó o l’ornamentació feta en ferro. Malgrat tot, el Modernisme és un estil sobretot orientat a un gran desenvolupament de la decoració tant a les façanes com en els interiors.

Ara ens dirigim cap a L'Illa de la discòrdia que és situada a Passeig de Gràcia i rep aquest nom perquè en ella hi trobem tres de les edificacions dels millors arquitectes de la Barcelona Modernista. Les famoses edificacions són la Casa Lleó i Morera, de Lluis Domènech i Montaner, que fou construida entre els anys 1902 i 1906, la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch, que fou construida entre els anys 1890 i 1900 i la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí, construida entre els anys 1904 i 1906.