divendres, 8 de juliol del 2011

L'Eixample


L’església de la puríssima concepció és una de les més notables joies de l’art gòtic a Barcelona. Aquest temple pertanyia a l’antiquíssim Monestir de Jonqueras, fundat en el segle XIII i estava situat a l’actual carrer Junqueras però quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van decretar la demolició del monestir. Velant per que aquell tresor artístic no desapareixes, es va aconseguir que el traslladessin pedra a pedra a la seva ubicació actual, carrer Aragó 299 Barcelona l’any 1869.


A l'avinguda Diagonal, al número 373 s’hi troba la casa del Baró de Quadras,  un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906.













La casa Terrades o casa de les punxes és un edifici modernista construït l'any 1905 per Josep Puig i Cadafalch, va ser construïda per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. La seva característica més important són les seves sis torres acabades amb una mena d'agulles cilíndriques, d'aquí ve el nom popular de casa de les punxes. Aquest edifici està situat entre dos carrers importants de  Barcelona (la Avinguda Diagonal i el Carrer Rosselló)










La pedrera o casa Milà, és un edifici de 1323m2 per planta format per un entresòl (on habitaven els Milà, quatre pisos superiors (dividits en quatre habitatges cadascun) i unes golfes. Està situat al passeig de Gràcia, i s'hi pot arribar en metro (línies 3 i 5 parant a passeig de gràcia o Diagonal) o en autobús (7, 16, 17, 22, 24, 28) allà ens hem reunit tots els grups a les 11:45 per fer-hi una visita guiada un quart d’hora més tard. En aquesta visita ens han explicat que aquesta edificació va ser construïda per Antoni Gaudí, un dels arquitectes més importants del modernisme català, entre els anys 1906 i 1912 per a la família Milà. És una casa un tant peculiar ja que, si ens fixem en les seves façanes, no hi trobarem cap línia recta, això és així perquè amb aquestes formes ondulades, Gaudí va intentar simular les onades del mar i a la vegada jugar amb les diferents ombres que s’hi podrien veure al llarg del dia. També els balcons tenen formes relacionades amb el mar, en aquest cas d’algues i plantes marines. Dins de l’edifici, en els patis interiors, Gaudí també intenta jugar amb la llum i l’ombra pintant la part més baixa de les parets (on hi arriba menys llum) amb colors més vius i posant-hi unes finestres més grans i a la part més alta, on els colors són més apagats ja que hi arriba molta més llum, hi posà unes finestres més petites. També va ser un gran innovador perquè va decidir no posar parets mestres sinó columnes, així les cases tindrien més espai i el lloc on col·locar les parets seria a l'elecció dels compradors. Aquesta obra va ser molt criticada per el poble per ser molt estranya, ja que tothom estava acostumat a edificis amb formes geomètriques, i en aquest amb prou feines s'hi poden trobar tres, algunes columnes cilíndriques dels patis interiors, les rajoles del voltant de la casa que tenen forma hexagonal i els arcs catenaris que es troben a les golfes. Es va arribar a dir que acabaria sent un aparcament de zepelins, també el nom de pedrera, va ser un malnom inventat pels ciutadans que no trobaven normal aquell edifici.






Actualment en aquest edifici s'hi pot visitar:

  • una sala d'exposicions temporals
  • un auditori
  • alguns apartaments decorats com aquella època
  • una exposició sobre Antoni Gaudí a les golfes
  • el terrat amb les seves corresponents xemeneies i figures.
Antoni Gaudí té moltes altres obres importants apart d'aquesta com per exemple la Sagrada Família, el parc Güell, la casa Batlló i moltes altres no tant conegudes. Aquest gran arquitecte va néixer el 25 de juny de 1852, de nen va tenir un problema reumàtic que el va acompanyar tota la vida, va faltar a moltes classes i no podia jugar com un nen normal i això va fer que es passés molt més temps observant la natura, els animals i les plantes. Es va traslladar de Reus, el seu poble natal, a Barcelona per estudiar arquitectura allà i en 1878 va aconseguir el títol d'arquitecte i va començar a treballar en projectes com els fanals de la plaça reial. Entre els anys 1883-1890 va començar a utilitzar de manera lliure els estils musulmà, gòtic i barroc fins que va aconseguir un estil propi i personal amb el que va construir autèntiques obres d'art. Va seguir dissenyant fins als seus 74 anys, quan el dia 10 de juny de 1926 va morir atropellat per un tramvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada