Introducció Les Rambles

Avui, dijous 2 de juny, abans de començar l'itinerari, hem quedat a les 7.45h per agafar el trambaix a la parada La Sardana i anar fins a Palau Reial per enllaçar amb el metro i dirigir-nos cap a la Plaça Catalunya per passar llista i iniciar el recorregut. Un cop allà hem començat el crèdit passejant pels llocs indicats pels professors i a les 11.45h ens hem dirigit cap al punt de trobada, la Plaça Reial per a veure que tots estiguessim sans i estalvis. Un cop hem passat llista hem acabat l'itinerari al Palau del Mar i tot seguit hem agafat el metro per tornar cap a casa.

Barrio Gótico

Antes de iniciar el itinerario quedamos a las 07:45 en la parada del trambia de la Sardana, al llegar a Palacio Real para ir hasta Plaza Cataluña y pasar lista para poder iniciar el itinerario.
 
Cogiendo el Pasaje Duque de la Victoria, al fondo, girando a la derecha por la calle Duque de la Victoria, y ahora de nuevo volvemos a girar a la derecha, así llegaremos a la calle de la Portaferrissa. Siguiendo por esta calle, un poco antes de llegar a la Rambla,encontraremos una calle muy pequeña llamada Petritxol. Este calle esta lleno de refranes, en forma de baldosas.

 

En esta calle también podemos encontrar personajes célebres relacionados de alguna manera.

Seguimos con el recorrido, girando a la derecha hasta llegar a la Plaza del Pino, que tiene este nombre porque en medio de la plaza hay una gran pino. En la plaza tambien está la Iglesia del Pino. Su estilo no se concreto del todo porque se avería un grave incendio, y Cuando se restauró, se volvio más purista en el estilo gótico, convirtiéndose así en una catedral gótica por la parte de gótica por la zona posterior. por el callejón del Ave María. Esta oración está en latín. Es importante para nosotros porque es una tradicional oración católica dedicada a María la madre de Jesús.
Al final de esta calle giramos a la derecha, por la calle de los Banys Nous, que tiene variación de tiendas, todas dedicadas a vender soubenirs y cosas hechas a mano.
Unos metros más abajo hay una cruce de quatro calles. A la izquierda comienza la calle del Call. Antes un call era el sector del actual barrio Gótico, que antiguamente había sido el barrio judío de Barcelona.
En el número 5 y 7, si miramos hacia arriba encontramos parte de la antigua muralla de Barcelona, ​​que se nota por el tipo de roca, se diferencia mucho de la torta de la casa porque parece que esté herosionada.

En la siguiente esquina, a media altura, antes había una pequeña estatuilla. Ahora buscamos la calle Marlet y la calle del arco de San Ramon del Call, encontraremos una antigua sinaggoga. Continuamos hasta una calle que sale a la izquierda, el de Sant Domènec del Call, seguimos-hasta el final y después a mano derecha y, inmediatamente, a la izquierda, por la calle de San Felipe Neri hasta la plaza. En medio de la plaza hay una pequeña fuente, las paredes de las fachadas de la plaza están llenas de agujeros causados ​​por los impactos de las bombas en la guerra.

Rajola modernista

Aquest es un dibuix de les rajoles que decoren el terra de devant de la pedrera.

Paraules

Munió: Multitud.


Eixam: Multitud de carrers junts.


Orfebre: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.


Policromat: Que està pintat de diversos colors, especialment les escultures.

Continuació de l'entrevista als estrangers

Paraules

Criteri: Manera de fer les coses.


Deixebla: Seguidor d'un mestre, sent el seu alumne o continuant les seves ensenyances.


Cura: Cura que destrueix el mal en el seu origen.


Bohèmia: Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici.

Montjuic

Saliendo del Teatro Griego, vamos por la avenida del Estadio para ir a los Jardines de Mossèn Cinto. Yendo por la avenida nos encontramos el museo Miró. Miró fue un pintor muy conocido. El arquitecto de esta fundación fue Josep Lluís Sert.  La fundación fue construida entre 1972 y 1975. En la fundación hay exposiciones de cuadros de Miró y esculturas. Ahora vamos a los Jardines de Mossèn Cinto. En el parque hay una árbol llama Ginkgo biloba nosotras no encontramos ninguna, se considera un fósil porque es una expresión empleada para clasificar especies no extinguidas que son extremadamente parecidas a especies identificadas a través de fósiles. El árbol tiene propiedades medicinales, las hojas tienen  un extracto que posee flavonoides  que al ingerirse aumentan la circulación sanguínea central y periférica, y como consecuencia se hace más eficiente la irrigación de los tejidos orgánicos. Las plantas que podemos encontrar en las lagunas podemos ver plantas de agua dulce, las flores pueden flotar sobre el agua o pueden estar sumergidas. Más a bajo hay una estatua de una chica que tiene un poema inscrito i dice: 

Bonica és la rosa,

més ho és el ram,

més ho és el lliri,

que floreix tot l'any.

Ya hemos acabado el itinerario.

Bario Gótico

Ahora estamos en la Vía Layetana, los layetanos eran un pueblo íbero que habitaban a la parte costanera de la provincia de Barcelona al norte del río Llobregat y hasta el Tordera. Yendo por la calle de la Argentería, entre los números 64-65 hay una placa a la fachada y dice: estant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) de mare gitana. D'obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994.

 Al final de la calle hay una iglesia que se llama la iglesia de Santa María del Mar fue construida entre el año 1329 y 1383. De estilo gótico catalán. Dando la vuelta a la iglesia hay una plazoleta llamada el Fossar de les Moreres era una fosa comuna de la iglesia Santa María del Mar. En la plazoleta hay una barandilla de mármol que tiene una inscripción y dice en el foso de las moreras no se entierra ningún traidor hasta perdiendo banderas, será la urna del honor. El 1714 sucedió El Setge de Barcelona. Los mártirs de 1714 eran los muertos en defensa de las libertades y constituciones de Cataluña. Luego le preguntamos a un comerciante extranjero y nos dijo que por él era una vergüenza porqué podían hacer algo más original. En la calle Montcada hay unos palacios y residencias aristocráticas, encontramos el Palacio Dalmases que acoge actualmente opera ílica. En el Palacio de Berenguer d'Alguilar que actualmente es el Museo Picasso, hay algunas tinas romanes que eran para guardar la cosecha. La calle Assanadors en el pasado vivían allí los que trabajaban los que asonaban las pieles, era coger las pieles como las dejaba el curtidor y engrasarselas, teñirse las, desarrugado-las, secarlas, lustrar-las, etc. Hay una iglesia al lado de la calle. Ahora hemos ido al Palau de la Música Catalana su arquitecto es Lluís Domènech i Montaner. El palau a sido ampliado y el nuevo se llama Petit Palau, se amplio porqué su actividad era grande i se quedaba pequeño. las dos fachadas hay mucha diferencia porque una esta más adornada que la otra y tiene mas colores que la otra. 

Nuestro itinerario se a acabado por hoy.

Paraules

Sinagoga: Comunitat jueva que estava formada pels fidels d’una població o barri.

Timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Gàrgola: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Esmunyir: Fer passar lliscant per una estretor.

Emblemàtic: Que conté un emblema (signe visible d’una idea sovint acompanyat d’una llegenda explicativa).

Museus MACBA I CCCB

Baixant per la Rambla, a la dreta trobem el carrer del pintor Fortuny que ens portarà fins uns dels museus més visitats de Barcelona, MACBA I CCCB.

Als antecedents de l'actual Museu d'Art Contemporani de Barcelona es remunten a l'any 1959, quan el critic d'art Alexandre Cirici va defendre la necessitat de crear un museu d'art contemporani a Barcelona. Ell i Cesáreo Rodríguez Aguilera ban portar a cap un grup de persones que van començar a reunir una col·lecció amb el objectiu de que servis com a base per al futur museu.

L’any 1986 l’Ajuntament de Barcelona, amb Pascual Maragall al capdavant, li va proposar a l’arquitecte nord-americà Richard Meier que es fes càrrec del projecte del nou museu.

Finalment, l’any 1987, es va constituir la Fundació Museu d’Art Contemporani, i es va inaugurar l’any 1995.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és un centre cultural situat al barri del Raval de Barcelona. Te com a finalitat principal la ciutat i la cultura urbana, organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat. És, també, un espai obert a creadors, entitats, i programadors independents amb els quals s'han anat creant vincles al llarg dels anys. Depèn d'unes associacions econòmiques públiques creades conjuntament el 1988 entre l'Ajuntament i la Diputació. 

El CCCB ocupa part l'antic edifici de la Casa de Caritat, creada l'any 1802 i que va funcionar com a tal fins l'any 1957. La reforma és obra dels arquitectes Helio Piñon i Albert Viaplana.

Tornant cap a la Rambla, pel carrer del Carme trobem una església, anomenada Betlem. Aquesta església pertany a l'estil Barroc, ja que els colors són molt vistosos i predomina el daurat. Va ser l'església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya l'any 1767, i havia format el nucli d'un conjunt d'edificis d'aquest orde. Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.

Travessant la Rambla trobem el carrer de Portaferrisa, on al començament trobem un mosaic que ens mostra un tros de l'antiga muralla. 

Paraules

A continuació us deixem les paraules noves que hem après durant l'itinerari realitzat al Barri Gòtic.

Detritus: En biologia els detritus són residus, generalment sòlids, que provenen de ladescomposició de fonts orgàniques (vegetals i animals). És matèria morta.

Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba. Solen ésser als monestirs, catedrals, universitats i similars.

Necròpoli: Conjunt de sepulcres subterranis. Aquest terme designà primerament sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga. Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o col·lectius (de grup o clan), segons les cultures i les èpoques.

Llòbrec: Fosc, tenebrós. 

Les Rambles

La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d'areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al "llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes"; d'altra banda, al·ludeix també a un "camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent". La rambla de Barcelona s'identifica amb aquestes dues definicions ja que el seu recorregut condueix fins el mar i alhora és un llarg però agradable passeig per on la gent s'entreté mentre contempla els aparadors de les botigues.

A la rambla hi hem diferenciat quatre trams que a mesura que hem anat baixant per ella: la Rambla de Canaletes, que es caracteritza per La Font de Canaletes, que és un dels símbols més significatius de Barcelona, la Rambla dels Estudis, que s'anomena així, perquè deu el seu nom a l'avui desaparegut Estudi General, antecessor de la Universitat barcelonina, la Rambla de les Flors o de Sant Josep, que el seu nom real és la Rambla de Sant Josep, però el famós escritor català Josep Mª de Segarra li va posar el nom que té actualment ja que les seves botigues de flors són mundialment conegudes, la Rambla dels Caputxins, anomenada així perquè es veia plena de "gent de baixa estopa" i la gent acomodada que anava a l'Òpera, la Rambla de Santa Mònica, que és el vestíbul del port, on s'ubica la parròquia amb el mateix nom i per últim, la Rambla de Mar. En total, la Rambla té una llargària de 1190 metres.

En aquest agradable passeig que ens porta fins al Port de Barcelona ens trobem amb moltes i diferents figures humanes que, maquillats i vestits amb disfresses, representen a personatges coneguts als que si els llences alguna moneda, fan moviments propis d'aquests i prenen per a nom estàtues humanes.

Tocant a la Plaça Catalunya hem topat amb el primer tram de la Rambla que és força conegut per tots els barcelonins i també per la gent que la visita. Aquest tram s'anomena Rambla de Canaletes ja que al mig hi hem trobat la font de Canaletes que té una placa amb la següent dita: "Si beveu aigua de la font de canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu, tornareu sempre." Pel Barça, és el punt de trobada dels barcelonistes cada cop que hi ha un triomf a celebrar.

Les Rambles

Baixant per la Rambla trobem  el palau de lvirreinaa , estil és barroc. És va començar a construir l'any 1772 fins al 1778. El palau de la virreina té aquest nom perquè un que era virrei de Perú va dir que construeixin un palau per mostrar la seva fortuna,  després el virrei va morir va se ocupat per la seva esposa. Més abaix està el mercat de Sant Josep la Boqueria està al costat de la Rambla. El Mercat té una superfície de 2.583 m², té més de 300 parades. En un parada del mercat es on es va servir per primera vegada un biberó que és un cafè amb llet condensada. En el mig del tram de la Rambla hi trobem l'obra de ceràmica de Joan Miró rep el nom Pla de l’Ós. El mosaic va ser construït l'any 1976. Baixant més hi trobem el Liceu esta al costat de la Rambla. Té una capacitat de 2.292 persones. El seu estil és eclecticisme. La construcció va començar l’any 1844 fins 1848. Però va ser destruït per dos incendis, un any 1861 i l’altre l’any 1994. L'incendi del 1861 va començar a la quarta planta on estava el taller de sastreria. I l'incendi del 1994 va començar a l’escenari, per reconstruir una altra vegada van  haver que crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Les Rambles

Baixant per la rambla, trobareu un petit carreró que us portarà a la plaça reial, un indret bonic i molt tranquil on s'hi troben unes de les primeres obres de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, uns fanals dissenyats per ell a l'any 1879 on estan representats  el déu romà Mercuri i dues serps que, segons la mitologia, estaven lluitant entre elles i Mercuri les va separar pacíficament.

En aquesta plaça també s'hi troba una altra obra sobre la mitologia, aquesta vegada grega. Es tracta d'una font anomenada Font de les tres Gràcies on estan personificades les tres gràcies, Áglae o Aglaya, Eufrosine i Talía, filles del déu Zeus i la nimfa Eurínome. Cadascuna d'elles representa la bellesa, jovialitat i l'esplendor però no se sap quina representa cada qualitat. 

Si t'entra gula o una mica de set, a la plaça reial s'hi troba La Glaciar, un bar que, durant l'època del franquisme, va tenir una gran importància per les reunions clandestines dels antifranquistes que s'hi duien a terme. si segueixes caminant per la rambla en direcció al port, trobaràs un edifici anomenat edifici de les drassanes, és una edificació d'estil gòtic, l'únic edifici civil d'aquest estil que encara es conserva, de l'època medieval que va ser construït durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1280/1300. Actualment acull la seu del Museu Marítim de Barcelona (mmb). Una drassana és el lloc on es construeixen i reparen els vaixells.

Una mica més avall, ja tocant al port, s'hi troba una de les estàtues més conegudes de Barcelona, el monument a Colom. El monument a colom és una de les estàtues més conegudes de Barcelona. Va ser construïda per Rafael Atché en homenatge a Cristòfor Colom i està situat a la plaça del Portal de la Pau, sobre una columna de ferro concevuda per Gaietà Buïgas i Monravà. la suma de la columna i l'estàtua mesura un total de 60 metres. L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica ja que Amèrica està situada en sentit contrari a on assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió: la primera, segons la qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció del seu autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar. La segona opinió, molt similar a la primera, afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó el camí cap a Amèrica per mar, que és la ruta que va fer Colom partint del port de Palos de la Frontera (Huelva). I la tercera opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, i que està en línia recta seguint la direcció que marca el dit.

En el port de Barcelona, hi ha unes embarcacions anomenades golondrines que efectuen travesses pel port i pel litoral de Barcelona. La seva llarga tradició es remunta a 1888, any de la primera Exposició Universal de Barcelona. Les golondrines típiques, amb casc de fusta, fan un recorregut interior pel port. Les golondrines catamarans, per la seva banda, efectuen una travessia de 18 milles pel litoral, fins al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs.

A l'altre extrem del port, està situat  El Palau de Mar , un edifici típic de l’arquitectura portuària del segle XIX que es va construir entre els anys1880 i 1890 per acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. Avui és la seu del Museu d’Història de Catalunya i del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Sota els arcs característics d’aquest esplèndid edifici, els establiments de restauració ofereixen els seus àpats als visitants que omplen, amb el bon temps, les terrasses que els restaurants despleguen sobre el moll, a tocar de les embarcacions amarrades.

A Barcelona hi ha moltes universitats, algunes de les més importants són: 

-UB (Universitat de Barcelona)

-UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)

-UOC ( Universitat Oberta de Catalunya)

-UPC (Universitat Politècnica de Catalunya)

-UPF (Universitat Pompeu Fabra)

-URLL (Universitat Ramon Llull). 

En aquest itinerari, al voltant de les rambles hi hem trobat les seguents formes geomètriques que ens demanaven: